Migdia a l'aeroport d'Auckland. No ens resulta complicat detectar l'arribada del vehicle de l'empresa on hem llogat la furgoneta. El conductor ens convida a pujar-hi i, sense més acompanyants, prem l'accelerador per deixar-nos, cinc minuts després, davant de les oficines de la companyia Explore More. Amb prou feines hem tingut temps de poder deixar anar el comentari sobre que estrany resulta circular pel costat esquerre de la calçada!
Unes enormes instal·lacions són la base d'un hòlding format per diverses empreses de lloguer d'autocaravanes: Maui, Britz, Backpacker, Explore More, etc. L'atenció que ens dispensen no és per tirar coets, i a l'hora d'ensenyar-nos la furgoneta que ens allotjarà els propers vint-i-sis dies (2.683'62NZD) mostren menys ganes que en Mourinho davant d'una roda de premsa. Sortosament, aconseguim que ens expliquin mínimament el funcionament del fogonet i que ens donin quatre pinzellades sobre com fer funcionar un vehicle dotat de canvi automàtic.
Decidim voltar una estona pel polígon per practicar la conducció que haurem d'adoptar les properes tres setmanes: conduir per l'esquerra (ja ho vam fer a Anglaterra i Escòcia) des del seient dret del vehicle (el que usem habitualment quan anem de copilot) sense haver de pitjar mai el pedal de l'embragatge (bàsicament perquè no existeix). El que encara no sabem és que el més complicat serà recordar que l'intermitent el tenim a la dreta del volant. No podem imaginar encara la quantitat de vegades que activarem per error els eixugaparabrises!
Amb la màxima prudència aconseguim arribar a l'aparcament d'un supermercat Countdown, on fem la primera compra del viatge (167'34NZD). Sempre fa il·lusió entrar per primera vegada en un supermercat d'un país desconegut, mai saps què et sorprendrà!
Amb el rebost ben ple decidim dirigir-nos a Auckland, 22 quilòmetres al nord de l'aeroport.
La conurbació d'Auckland s'extén al llarg de molts quilòmetres al voltant del centre comercial i financer. Ho anem comprovant a mesura que ens hi apropem: infinitat d'urbanitzacions de cases unifamiliars configuren un veritable laberint per a uns nouvinguts com nosaltres. Per no perdre's el millor és no deixar de seguir en cap moment l'autovia. Així ho fem, i gairebé sense adonar-nos-en ens trobem passant just per sota de l'Sky Tower i, poc després, creuant el Waitemata Harbour a través d'un espectacular pont amb unes vistes increïbles del front marítim de la ciutat.
Ens hem passat el centre de la ciutat, però no reculem i continuem endavant amb el propòsit d'obtenir unes bones vistes de la ciutat: ens dirigim a Devonport. No és fàcil, hi ha un munt de cartells indicant desenes de localitats. En cap apareix la que busquem. Amb l'ajuda dels mapes aconseguim trobar la direcció correcta, o almenys això és el que creiem. En travessar la població de Takapuna acabem topant de cares amb una platja força animada. Decidim donar-hi un tomb i copsar l'ambient, però l'aire és fred i no ens hi quedem massa estona.
Auckland es troba situada en un istme entre el Manukau Harbour, al sud i amb sortida al mar de Tasmània, i el Waitemata Harbour, al nord i obrint-se al golf de Hauraki. |
| Skyline de la ciutat d'Auckland des de Devonport, a la riba nord del Waitemata Harbour. |
Són les set de la tarda i Devonport no està gens animada, tot i que la terminal dels ferris que la comuniquen amb Auckland i els nombrosos cafès que podem detectar ens fan pensar que en altres hores la població deu mostrar un aspecte molt diferent al d'ara.
Dediquem mitja hora a passejar, tot contemplant Auckland a l'altra banda del port, i a fabular amb la idea de què faríem si ara mateix es donés l'alarma per perill de tsunami. Tot seguit marxem del poble amb l'intenció de trobar un càmping on passar-hi la nit. Però tot quedarà en una simple intenció...
Army Bay (península de Whangaparaoa), on sopem a les nou del vespre després de més d'una hora conduint sense trobar cap càmping pel camí.
Ens trobem a les portes del Shakespear Regional Park, força cansats i amb ganes de dormir. No veiem del tot clar quedar-nos a dormir a l'aparcament on ens trobem i tampoc veiem del tot clar entrar al parc, on suposadament hi ha una zona per autocaravanes (hi ha unes portes que tanquen d'aquí pocs minuts i no hi ha gens d'informació a l'entrada). Decidim buscar un lloc on passar la nit en alguna urbanització de les que hem anat veient al llarg de la península. Després de molt voltar el trobem en un desangelat carrer de la marina de Gulf Harbour. Només ens resten forces per pronunciar un somort bona nit.
 |
| Recorregut del primer dia a les antípodes. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada