Dia 14/ Ruby Bay - Punakaiki

Hem arribat a l'equador del viatge. Enrere queden tretze dies plens d'experiències, anècdotes i dies passats per aigua. Aquestes dues primeres setmanes ens han servit per prendre el pols al país, conèixer una nova realitat (no massa allunyada de la que vivim a Catalunya) i aclimatar-nos a la nova estació (cosa que, com podeu imaginar, no ens ha resultat gens feixuga!). D'ara endavant dedicarem els dies a descobrir la meitat sud del país, on es troben les zones més solitàries de Nova Zelanda: ens esperen grans extensions de terreny, carreteres sense fi cenyint-se a les capritxoses ondulacions del relleu, muntanyes que semblen voler tocar el cel i horitzons llunyans on no arribarem mai. Un nou món s'amaga davant dels nostres ulls i estem disposats a descobrir-lo.

9:30. Abandonem l'ultraeconòmic càmping McKee de Ruby Bay, on hem passat dues de les tres darreres nits, i posem rumb cap a Nelson. Un cop allà, primer entrem a l'i-SITE per connectar-nos una estona a internet i després acabem perdent-nos pel mercat de les puces que hi ha instal·lat al centre de la ciutat, on mirem molt i no comprem res. Com que avui torna a tocar fer molts quilòmetres, no perdem més el temps i ens enfilem a la furgoneta per encaminar-nos cap a la costa oest de l'illa. Mirem el mapa i constatem que Westport, a gairebé 250 quilòmetres d'on ens trobem, és el destí cap on ens hem de dirigir. Així doncs, carretera SH6 i gas!

Com que s'apropa l'hora de dinar, decidim desviar-nos de l'itinerari previst per buscar un lloc agradable on menjar. Farem un pèl de volta per arribar-nos al llac Rotoiti, situat dins dels límits del Nelson Lakes National Park, però creiem que valdrà la pena! 

14:40. Tal i com desitjàvem, no ens ha costat massa trobar un bon lloc per dinar. Després d'una breu visita a les oficines que el DOC té instal·lades a la riba del llac (molt a prop del nucli de St Arnaud), ens hem enfilat per una pista forestal en molt bon estat fins arribar a un aparcament amb unes fantàstiques vistes sobre el Rotoiti Lake i les muntanyes que l'envolten.

Ens trobem dinant a 879 metres d'altura al vessant nord del Mt Robert (1421m). Davant nostre s'estén el llac Rotoiti que, a 620 metres sobre el nivell del mar, dóna vida al riu Buller, un dels rius més importants de l'illa. A l'altra banda del llac, els cims s'eleven fins a la ratlla dels 1800 metres d'altitud, formant la curiosa serralada del St Arnaud Range (fotografia superior dreta). El lloc és bonic, però hem de continuar fent camí cap a Westport (a 157 quilòmetres).

Vint-i-cinc quilòmetres per la SH63 ens retornen de nou a la SH6, carretera que ja no deixarem fins arribar a la costa del mar de Tasmània. Tot el recorregut el realitzem acompanyats per les aigües del riu Buller, que sovint avança per estrets engorjats camí de l'oceà. Per totes les petites poblacions que anem passant no deixem de veure estridents cartells anunciant tot tipus d'activitats d'aventura, tant per terra, com per aigua o per aire. Fins ben bé l'últim racó d'aquest país hi ha un empresari dedicat a l'explotació d'alguna que altra activitat turística. Qui busqui dosis d'emoció ja sap on ha d'anar!

17:30. Després de recórrer cent quaranta sinuosos quilòmetres aturant-nos només una vegada (90 dòlars en benzina a Murchison), arribem força frescos al Cape Foulwind, una meravellosa zona costera molt propera a la ciutat de Westport que podrem visitar a través d'un fàcil sender anomenat Cape Foulwind Walkway.

El camí ens ofereix fantàstiques vistes sobre la costa del mar de Tasmània.

La preciosa Tauranga Bay.

A 15.000 quilòmetres d'Europa, lluny de tot!

Colònia de foques. Quantes n'hi ha?

18:50. Abans de baixar fins a la platja de Tauranga Bay decidim separar-nos: jo recularé ràpidament fins a l'aparcament a buscar la furgoneta i la Sílvia baixarà fins a la platja i esperarà que la passi a recollir. D'aquesta manera guanyarem temps i potser arribarem al proper (i últim) destí del dia abans que sigui fosc. Voldríem veure la posta de sol des de les Pancake Rocks & Blowholes, a uns seixanta quilòmetres al sud d'on ens trobem en aquests moments.
Passem com un llamp pel supermercat Countdown de Westport (90 dòlars més en queviures) i, novament, gas!

El little blue penguin (pingüí petit) és l'espècie de pingüí més petita del món . Fan dos pams, només quaranta centímetres d'alçada! Les úniques colònies que hi ha al món es troben a les costes de Nova Zelanda, de Tasmània i del sud d'Austràlia.
Nosaltres, l'únic que veiem, és aquest del rètol!

20:50. A partir de Charleston, la SH6 avança serpentejant entre l'intens blau de l'oceà i el no menys intens verd de la boscúria del Paparoa National Park. Conduir per aquí mentre el sol cau sobre el mar és un autentic plaer.

21:05. Arribem a l'aparcament de Dolomite Point, on es troben les Pancake Rocks, i saltem de la furgoneta ràpidament per no perdre'ns la posta de sol. Ho hem aconseguit! Gaudim d'un dels moments més màgics de tot el viatge!

Les Pancake Rocks & Blowholes no són res més que unes curioses formacions calcàries situades a tocar de l'oceà.  L'erosió és la responsable del característic aspecte que han anat adquirint al llarg del temps.

Podeu imaginar d'on prové el nom de Pancake Rocks? Cliqueu aquí!

21:16. El sol s'amaga de Nova Zelanda portant un nou dia a la resta del món.

El crepuscle arriba i és moment de buscar un lloc on passar la nit.

El dia ha estat molt llarg i intens. Demà al matí volem dedicar una estona a visitar novament aquesta última zona amb més temps i tranquil·litat, així que reculem uns quants quilòmetres i trobem un racó prou adient on poder sopar i dormir: una desena d'autocaravanes s'han instal·lat en un ampli descampat just al costat de la desembocadura del Fox River. Tot a punt per la cinquena nit de càmping salvatge a Nova Zelanda!

Recorregut del catorzè dia a les antípodes.

...Dia 13/ Abel Tasman Coast Track (i II)

Dia 15/ Punakaiki - Fox Glacier>>>