dilluns, 2 de gener del 2012

Dia 08/ Dawson Falls - National Park

8:00. Ahir a la nit ens preguntàvem si el nou dia ens regalaria unes millors vistes del volcà Taranaki. Doncs aquí el tenim, emergint tímidament d'entre les boires fins als 2518 metres d'altura!
Pocs minuts després se'ns mostra gairebé del tot despullat.

Una estructura elevada, situada just al costat del centre de visitants de Dawson Falls, ens permet rendir-nos a la bellesa d'aquesta muntanya. El Taranaki desprèn un magnetisme que ens impulsa immediatament a desitjar conquerir el seu cim. Estem contents, fa un molt bon dia i per fi podem veure alguna cosa més que núvols baixos al nostre voltant! És per això que decidim apropar-nos tant com puguem al cim. Engeguem la furgoneta i desfem gairebé tot el camí fins a Stratford per desviar-nos poc abans d'arribar-hi cap a East Egmont, una altra porta d'entrada al parc.

Com podeu observar a la fotografia de l'esquerra, els kiwis no són gens amants dels gossos. No deixar-los accedir als parcs nacionals és una de les mesures que han pres per tal de preservar la fauna autòctona de les illes, en especial el seu ocell icona: el kiwi.

La carretera d'accés a East Egmont és calcada a la de Dawson Falls: recta, estreta i guanyada al bosc. Un bosc, per cert, del tot curiós: a les cotes més baixes, el seu límit (i a la vegada el del parc nacional) sembla haver estat definit amb un regle. Les zones agrícoles i de pastura donen pas, de cop i volta, a la boscúria. En aquesta fotografia, feta per una parella de catalans que van visitar Nova Zelanda fa uns quants anys, ho podeu observar perfectament.

Uns trenta-cinc quilòmetres després aparquem la furgo en una àmplia esplanada situada per sobre del bosc. Hem arribat a East Egmont, però els núvols també! Preparem quatre coses i enfilem pel camí que condueix a l'estació d'esquí de Manganui. La ruta, evidentment, té un nom: Manganui Gorge Track.

La ruta és només d'una hora, però cal anar ben informats. 
Les allaus no ens amenacen, però la boira sí.

De bon matí ens fregàvem les mans tot imaginant la magnífica excursió que ens esperava avui al Taranaki. Ara, entre les solitàries instal·lacions de l'estació d'esquí i embolcallats per la densa boira, no podem fer res més que pensar en marxar d'aquest fantasmagòric indret.

A les onze ja estem creuant Stratford i agafant la Forgotten World Highway. Adéu Taranaki!

Amb la cua entre les cames ens plantem a la benzinera de Stratford per emplenar el dipòsit fins dalt (38NZ$). La carretera 43, turísticament batejada com a Forgotten World Highway, recorre més de 150 quilòmetres fins a Taumarunui (població per on vam passar abans d'ahir) i no disposa de cap benzinera en el seu llarg i sinuós recorregut. Per si no n'havíem tingut prou amb el centenar de quilòmetres recorreguts els dos últims dies per carreteres secundàries del nord de New Plymouth, ara ens enfrontem a una odissea de més de quatre hores serpentejant per l'accidentat terreny que envolta el Whanganui National Park. Si després de tot això demà no podem realitzar la sortida pel Tongariro, ja podem ben bé plegar!

12:30. Paisatge de la Nova Zelanda interior des del coll de Tahora.
Tot el país està perfectament parcel·lat. Quilòmetres i quilòmetres de tanques s'enfilen muntanya amunt, separant els diferents ramats de bestiar que pasturen tranquil·lament sota el cel austral. 

Seixanta quilòmetres després d'haver deixat enrere Stratford passem pel principal poble que hi ha en tota la ruta, Whangamomona. No fem massa cas d'aquesta població, que sembla haver sortit d'una pel·lícula de l'Oest Americà, i continuem vint-i-sis quilòmetres més, passant pel coll de Tahora, fins a desviar-nos a l'esquerra cap a les Mt Damper Falls.

13:10. Arribem a l'aparcament d'accés a les cascades després de nou quilòmetres de bona pista. Arribant a aquestes hores no som pas els primers, però tampoc serem els últims!
Per arribar al mirador de la cascada principal només ens cal seguir durant uns quinze minuts l'ample camí perfectament marcat que comença al mateix aparcament. Després d'una curta i plàcida passejada ja tenim davant nostra la meravella que podeu veure aquí al costat. El mirador és petit i no permet observar els setanta-quatre metres de la cascada des de gaires perspectives, però la serena i bella caiguda de l'aigua ens deixa més que satisfets. 
De tornada a l'aparcament ens desviem uns quants metres per poder veure l'altra cascada, que si bé no és tan espectacular, bé mereix uns quants minuts de tranquil·la contemplació (imatge inferior).


15:10. Tornem a rodar per la SH43, que té dotze quilòmetres sense asfaltar.

Fa una calor asfixiant, però després de tants dies (ja n'hem perdut el compte) amb mal temps no ens podem pas queixar! Dinem a peu de carretera al costat d'una de les moltes atraccions turístiques que anem trobant al llarg de la ruta: aquesta vegada és un memorial erigit a un tal Joshua Morgan, un dels pioners que van intentar fer fortuna en aquests paratges remots a finals del segle XIX.

A vint quilòmetres de Taumarunui comencem a vorejar el riu Whanganui, per on baixa una aigua que sembla més aviat xocolata desfeta producte de les pluges torrencials que els darrers dies han caigut a les zones centrals de l'illa.
Passades les quatre de la tarda ens trobem comprant en un New World de Taumarunui (28 dòlars) i, després de sospesar (per acabar rebutjant) la idea de buscar una piscina on refrescar-nos, acabem sortint del poble en direcció sud per anar, novament, a la zona d'acampada del Discovery Lodge de National Park.

17:45. El Ngauruhoe (a l'esquerra) i el Ruapehu són dos dels tres volcans que formen  part del Tongariro National Park.
El Tongariro i el Ngauruhoe són els dos volcans per on demà tenim previst  fer l'excursió. Tot i que no acaba de fer net, el temps fa millor pinta que els últims dies!
20:52. El fantàstic entorn de la zona d'acampada.

Fa tres dies dormíem en el mateix lloc on ho farem avui. Ho fèiem amb poques esperances de poder fer la sortida pel parc del Tongariro. Avui però, tot és diferent. Anirem a dormir amb l'única esperança que ens queda: la de poder passar demà un dia fantàstic, tot descobrint les joies que amaga un dels parcs naturals més espectaculars de tot el món. És la nostra última oportunitat! Que el temps ens acompanyi!

Recorregut del vuitè dia a les antípodes.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada