Dia 19/ Lake Gunn - Curio Bay

7:54. La imatge que acompanya aquest text dóna fe del mal temps que fa al llac Gunn de bon dematí. Les prediccions meteorològiques que ahir llegíem a la pissarra del refugi del llac Howden s'estan complint al peu de la lletra. Per avui el pronòstic era de neu per sobre dels 1800m, i per demà i demà passat la cota baixava fins als 800m! Brrrrrrrr! Amb aquestes perspectives el millor que podem fer és deixar enrere la regió dels fiords i anar fent camí cap a l'àrea dels Catlins, situada a la cantonada sud-est de l'Illa Sud.

8:30. A pocs quilòmetres de Te Anau topem amb el primer ramat d'ovelles del viatge.

Com que avui ens espera un dia farcit de quilòmetres (uns 280), conduint per carreteres lentes i patint un mal temps de l'hòstia, decidim que cal que ens ho agafem amb calma. Així doncs, avui divendres, és el dia perfecte per fer un esmorzar de diumenge: amb tranquil·litat i còmodament asseguts a la taula d'una cafeteria amb el diari a les mans. I la cafeteria de Te Anau escollida no podria tenir un nom més evocador: Sandfly Cafe. 

Un cop ben esmorzats (16'50NZD), fem quatre compres (27 dòlars) al mateix Fresh Choice d'abans d'ahir, carreguem benzina (83 dòlars) i posem rumb al sud. La previsió del temps per demà als Catlins és, segons els diaris, menys descoratjadora que la d'aquí. A veure si demà podem aprofitar el dia!

Cérvols en una explotació ramadera de la regió de Southland. 

11:30. Així és com conduïm pràcticament tot el dia per l'anomenada Southern Scenic Route.

12:30. A l'alçada de Tuatapere ens desviem per arribar-nos a la Bluecliffs Beach, a la badia Te Waewae.

Ens trobem a la costa més meridional de Nova Zelanda.

La regió de Southland és eminentment rural.

13:30. Des de la SH99 es poden obtenir unes magnífiques panoràmiques de la Te Waewae Bay... si el dia acompanya! 

14:00. A cinquanta quilòmetres de la ciutat d'Invercargill i molt a prop de la població de Riverton hi ha Colac Bay, on ens aturem per dinar en un restaurant recomanat a la Lonely: The Pavilion. 63 dòlars ens permeten cruspir-nos un plat de bacallà i un de salmó i, tot i que el preu és força alt,  en sortim prou satisfets.

Malgastem la tarda plujosa passejant pels desolats carrers d'Invercargill i xafardejant alguns dels  centres comercials que hi ha concentrats en una mateixa zona de la ciutat. Potser el dia lleig no hi ajuda, però marxem amb la sensació que aquesta població de nom impronunciable ha passat davant dels nostres ulls amb molta més pena que glòria.

D'Invercargill a Dunedin hi ha 200 quilòmetres que es poden recórrer ràpidament per la SH1, però és molt més interessant agafar la serpentejant SH92 i visitar els espectaculars paisatges costaners de la regió dels Catlins. Nosaltres així ho fem i, en menys de tres quarts d'hora, ens plantem a Fortrose, porta d'entrada de la regió i on és del tot recomanable carregar carburant (nosaltres en carreguem 76 dòlars) per no patir els següents dies. A la benzinera, a més a més, l'home que la regenta ens informa amb una amabilitat extrema dels llocs de visita imprescindible i ens marca una ruta que ens serà de molta utilitat. El destí final d'avui però, nosaltres el tenim molt clar: Curio Bay, a 43 quilòmetres.

18:45. Welcome to the Catlins podria ser el títol d'un gran èxit de la música anglosaxona, però de moment és la frase de benvinguda a un dels llocs més inhòspits de Nova Zelanda. 

19:40. Waikawa Harbour, molt a prop de Porpoise Bay i Curio Bay.

20:00. Arribem al Curio Bay Camping Ground i, com que la recepció ja es troba tancada, ens instal·lem a la primera parcel·la que ens sembla bé. Ens abriguem fins les celles, agafem quatre coses indispensables i sortim corrent sota la pluja en direcció a Curio Bay, uns quatre-cents metres a l'oest del càmping. I perquè tanta pressa?, us preguntareu. Doncs perquè al vespre hi arriben pingüins d'ull groc, una de les espècies de pingüí més estranyes del món. 

Estem de sort!, no hi ha ningú al mirador i de seguida localitzem dos pingüins a un centenar de metres d'on som. Sort que portem els binocles! Passa l'estona i no n'apareixen més, però en la llunyania i a trenc d'onades hi ha un espectacle digne d'un documental de natura salvatge. El que veiem, tot i no poder-ho distingir amb facilitat, és espectacular: un enorme lleó o elefant marí es baralla dins l'aigua amb no sabem ben bé què, però ens sembla que caça peixos per menjar. Les onades xoquen contra les roques i l'animal apareix i desapareix sota l'aigua sota un gran estol d'ocells que esperen arreplegar alguna engruna del banquet. Al·lucinem amb el que estem veient i no parem de passar-nos els binocles l'un a l'altre fins que l'espectacle arriba a la seva fi. Increïble!

Després d'una bona estona sols, apareix més gent al mirador on ens trobem, entre els quals hi ha un noi valencià amb qui conversem animadament. Mentre veiem com arriba algun altre pingüí provinent del mar, ens comenta que, segons li han explicat, la colònia de pingüins és de divuit exemplars adults (nou parelles) i les seves cries.

Curio Bay.

Pingüins d'ull groc.

A Curio Bay, en marea baixa, es poden veure un grup d'arbres petrificats del Juràssic. 

Són quarts de deu quan decidim que ja n'hi ha prou d'observar pingüins i que ja és hora de donar per acabada la jornada. Així doncs, tornem al càmping i ens dirigim ràpidament a les dutxes per intentar expulsar la fredor del cos. Missió complicada: les instal·lacions són antigues (però de pagament , això sí!) i el vent que bufa a l'exterior s'escola per tot arreu. Un cop dutxats, ens refugiem de la pluja i el vent dins la furgoneta i ens disposem a sopar. Després d'aquest final de dia tan intens necessitem descansar, relaxar-nos i posar-nos a dormir. Demà tenim més Catlins per davant!

Recorregut del dinovè dia a les antípodes.

...Dia 18/ Te Anau - Milford Sound - Lake Gunn

Dia 20/ Curio Bay - Kaka Point>>>