Dia 15/ Punakaiki - Fox Glacier

8:00. Hem passat la nit al costat de la desembocadura del Fox River però, tan bon punt ens llevem i posem els dos peus a terra, un exèrcit de sandflies ens ataquen sense cap mena de compassió obligant-nos a fotre el camp ràpidament. Cap problema!, a mig camí de les Pancake Rocks trobem un mirador sobre el mar de Tasmània que resulta un excel·lent lloc on esmorzar tranquil·lament lluny de qualsevol insecte empipador. Això sí, un weka molt curiós no deixa de passejar-se pel nostre voltant en tot moment. 

9:30. És moment de gaudir de les curioses formacions geològiques que es troben al Dolomite Point. I és que ahir al vespre la posta de sol ho eclipsava tot!

Una petita xarxa de camins perfectament habilitats ens permeten no perdre'ns cap detall de les Pancake Rocks.

Els blowholes en acció!
L'aigua del mar que s'escola pels forats i les cavitats de la roca acaba emergint a la superfície com si es tractés d'un pulveritzador gegant. 

10:00. Ens posem en marxa en direcció sud-oest. Més de dos-cents quilòmetres ens separen del nostre proper destí, les glaceres Franz Josef i Fox. Són molts quilòmetres, però haver-los de recórrer per una de les carreteres més boniques del país fa que un ni se n'adoni.  Només la grisa Greymouth (i és que fa honor ben bé al seu nom!) i una breu aturada a Hokitika per fer benzina (69 dòlars) aconsegueixen cridar-nos l'atenció per motius totalment aliens a la bellesa del paisatge que va desfilant davant dels nostres ulls. Els Alps del Sud (o Alps Neozelandesos) comencen a fer acte de presència i a mostrar part de la seva gran bellesa. Desenes de rius recullen les seves aigües per vessar-les al mar de Tasmània. No són uns rius gaire llargs degut a la proximitat d'aquestes muntanyes amb la costa, però són uns rius amples i de gran cabal que transporten una aigua de blaus gairebé impossibles. Si no ho creieu, mireu:

13.15. Arribem al poble de Franz Josef Glacier després d'uns últims quilòmetres minats de corbes on hem deixat a la dreta un parell de llacs de mida considerable: el Wahapo Lake i el Mapourika Lake. El poble (diga-li grup disseminat d'edificis dedicats cent per cent al turisme) el conformen locals de menjar i beure; allotjaments per totes les butxaques; botigues i atraccions diverses; oficines de guies de muntanya; empreses de caiac, helicòpter i paracaigudisme; etc. Vist el panorama des de darrera dels vidres de la furgoneta, decidim no perdre ni un minut més en aquest lloc i sortim d'aquest llaminer aparador per l'extrem sud del poble. De seguida creuem el pont sobre el Waiho River i tot seguit, a l'esquerra, llegim el rètol que indica la direcció a la glacera Franz Josef. Cinc quilòmetres riu amunt i arribem, per fi, al concorregut i polsegós aparcament d'on surten diversos senders que recorren el voltant de la glacera.
Ens trobem a les portes d'un nou parc nacional: el Westland Tai Poutini National Park. Aquest parc, juntament amb els parcs nacionals Aoraki/Mount Cook, Fiordland i Mount Aspiring, forma part del Te Wahipounamu (que en maorí significa "el lloc de les aigües de la pedra verda", per l'abundància d'aigua i jade verd), una extensa zona del sud-oest de Nova Zelanda declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990.

Aquests són els catorze parcs nacionals de Nova Zelanda que gestiona el Department of Conservation (DOC).
A la cantonada inferior de l'esquerra podeu apreciar els quatre parcs que conformen el Te Wahipounamu.

14:00. Abans d'apropar-nos a la terminal de la glacera, fem una curta passejada fins la Peter's Pool, on trobem un banc molt ben situat on poder menjar-nos els entrepans. Si bé la vegetació ens priva de poder gaudir d'una excel·lent panoràmica de la glacera, aconseguim dinar relaxats tot deixant perdre la vista per les tranquil·les aigües de l'estanyol que reposa davant nostre.

La glacera Franz Josef, de dotze quilòmetres de llargada, no resulta massa espectacular un cop s'han vist de prop les grans glaceres islandeses, però no deixa de ser curiós observar com un riu de gel és capaç de sobreviure (i no sabem per quant de temps més) a l'hemisferi sud a una altitud inferior als tres-cents metres. Veure tal gruix de gel compartint escenari amb els frondosos boscos de selva pluvial és el més fascinant de tot plegat. 

Aproximació al peu de la glacera. 

Mentre caminem per la glera del riu Waiho podem observar aquestes boniques cascades. 

Les glaceres dels Alps del Sud davallen en direcció al mar de Tasmània.

16:30. Després d'haver visitat fugaçment el Franz Josef Glacier ens desplacem una trentena de quilòmetres al sud-oest per visitar l'altra glacera de la zona: el Fox Glacier. Amb unes característiques semblants a l'anterior glacera, el Fox no ens aportarà cap altra sorpresa destacable i, si bé no en marxarem decebuts, sí que ens quedarà la sensació d'haver realitzat una visita força prescindible.

L'erosió del glaç ha esculpit parets de roca com aquesta.

L'aigua de pluja (blava) es barreja amb l'aigua provinent de la glacera (gris).

A Nova Zelanda no es trenquen gens el cap a l'hora de posar noms als topònims. El Fox Glacier es diu aixi arran de la visita el 1872 del llavors primer minstre neozelandès, Sir William Fox.
I aquí el perquè del nom Franz Josef Glacier.

18:00. El poble de Fox Glacier, situat a pocs quilòmetres de la glacera, és calcat al de Franz Josef: es tracta d'un centre neuràlgic que aplega tots els serveis que poden necessitar els milers de turistes que cada dia passen per la zona. Com que necessitem una dutxa i posar una rentadora ens instal·lem a la zona d'autocaravanes del Fox Glacier Lodge (34 dòlars tots dos).

Dediquem la tarda-vespre a reorganitzar l'equipatge, a la higiene personal i a anar a comprar quatre coses a un petit supermercat proper, i acabem preparant el sopar a les tantes de la nit a la cuina col·lectiva del lodge.  Sopar a hores intempestives (en horari neozelandès) ens permet coincidir a taula amb els primers catalans que trobem a Nova Zelanda en quinze dies. Són tres, viuen a Blanes i viatgen en una petita furgo Lucky de la qual no n'estan gens contents. Per sort s'ho agafen amb humor i sembla que estan gaudint d'allò més del seu viatge per les antípodes. Ens expliquem les respectives aventures i anècdotes que hem viscut les darreres setmanes entre rialles, fins que la sensatesa fa acte de presència i baixem persianes. El dia, a Nova Zelanda, és molt llarg i cal aprofitar les poques hores de foscor per descansar. Demà al matí més: excursió a un llac i després quilòmetres de carretera cap a Queenstown.

Recorregut del quinzè dia a les antípodes.

...Dia 14/ Ruby Bay - Punakaiki

Dia 16/ Fox Glacier -Cardrona>>>