>direcció Antípodes: Dia 07/ Marokopa

Un nou dia; un nou any. L'encetem al voltant de les nou del matí. No cal anar amb presses, tenim tot l'any per davant! Després d'esmorzar i passar per caixa (28 dòlars), ens acostem a la desembocadura del riu Marokopa, on ens sorprèn el color negre de la sorra acumulada.

Les aigües del Marokopa vessen en el mar de Tasmània.

El cel del primer dia de l'any tampoc promet massa. Però bé, si el sol es reserva per quan tornem al Tongariro, no hi tenim cap objecció!

Ara cal que tornem a la carretera per dirigir-nos cap a New Plymouth, la principal població de la regió de Taranaki. Tenim cent cinquanta quilòmetres per davant, seixanta dels quals per carreteres secundàries. La Mangatoa Rd i la Manganui Rd ens duran fins a Awakino (on agafarem la SH3) a través d'inacabables valls i ondulats turons, un paisatge tenyit de verd que serà una autèntica delícia pels nostres ulls.

Panoràmica de Marokopa.

Presumides.

De tant en tant l'asfalt deixa lloc a trams de pista forestal de terra.

11:20. Uns trenta quilòmetres al sud de Marokopa, a Waikawau, ens desviem a la dreta per una pista de terra que condueix a la costa. Després de quatre quilòmetres resseguint el Mangawhitikau Stream, arribem davant d'un cartell que indica el "Beach Tunnel", la negror del qual ja veiem uns metres més enllà. Sense pensar-ho massa ens introduïm dins del túnel i recorrem el centenar de metres que ens separen de la llum de l'altre extrem. En sortir-ne, el que veiem és meravellós: les onades del mar banyen una preciosa i aïllada platja de sorra negra que s'estén sota els verds penya-segats. No hi ha ningú. Tota ella sembla haver estat preservada fins a la nostra arribada. Un bon regal pel primer dia de l'any!

Primeres petjades sobre la fosca arena.

12:00. Després de tastar per primera vegada les fredes aigües del mar de Tasmània i d'haver passejat fins ben a prop d'una cascada amb caiguda directa al mar, reprenem la ruta en direcció a New Plymouth.

Durant els trenta quilòmetres de carretera secundària fins arribar a la SH3 travessem incomptables ponts com el de la imatge. Com podrem anar constatant al llarg del viatge, es tracta del típic pont neozelandès: curt, estret i precedit d'una doble senyal d'alerta. I el més curiós de tot és que, gairebé sempre, la preferència de pas la gaudeix qui condueix en direcció contrària a la nostra. Coses d'un tal Murphy!

12:50. Mokau (imatge de la dreta), Tongaporutu, Urenui i Waitara són algunes de les petites poblacions que la carretera número 3 travessa tot resseguint la costa cap al sud. Són uns noranta quilòmetres d'esplèndides vistes (que avui queden amagades rere els núvols), des d'Awakino fins a New Plymouth. La guia ens recomana diverses platges, penya-segats i illes dignes de descobrir, però la meteorologia segueix obstinada en no deixar-nos assaborir els petits tresors que amaga el país.

Arribem a la ciutat de New Plymouth sense haver pogut entreveure ni un sol tros del volcà que la domina: el Mt Taranaki. Aparquem la furgo al centre sense haver de pagar perquè avui és festiu i ens encaminem cap al passeig marítim. El centre comercial, al no ser laborable, està ben mort, però el front marítim està ben animat. Hi ha una mena de fira d'art, on diversos artistes poleixen les enormes pedres que reposen davant seu. Alguns utilitzen aigua i d'altres treballen la pedra en sec. No havíem vist mai res semblant a això.

Com que no hi ha gaire més a fer ni a veure decidim que ha arribat l'hora de dinar. Aprofitant que estem en una ciutat i que avui és 1 de gener escollim dinar de restaurant. Molts dels locals del centre que recomana la Lonely ja hem comprovat abans que estan tancats, així que arranquem la furgo i anem a la recerca del Seafood on the Beach, un fish and chips situat prop del mar que la guia deixa prou bé. Però avui no hi haurà fish and chips per dinar! La nostra incapacitat a l'hora de trobar el restaurant ens fa recular al centre i entrar a l'últim lloc que teniem a la llista: un Subway.

Amb una visita a ca la Shell (57 dòlars que es transformen en 55 utilitzant un descompte obtingut, dies enrere, amb la compra en un supermercat), una altra a can PAK´nSAVE (57 dòlars que es transformen en la nostra compra) i una última parada en un laundry amb servei d'internet (per desitjar virtualment bon any a familia i amistats) diem adéu a la civilització i fugim cap a Dawson Falls, una de les portes d'entrada a l'Egmont National Park, i on s'erigeixen, de forma magnànima, els 2518 metres d'altura del volcà Taranaki.

La curiosa situació del volcà Taranaki (nom maorí) o Egmont (com el va batejar el capità Cook al segle XVIII).

Una suau pluja ens acompanya durant els seixanta quilòmetres fins a Dawson Falls (el recorregut a la imatge GoogleEarth superior). És una llàstima que el cel estigui tan tapat, no podem admirar la gairebé perfecte simetria de la seva silueta mentre ens hi acostem. Aquest volcà, adormit avui dia, s'assembla tant al mont Fuji (sostre del Japó amb 3776 metres), que va ser l'escenari on es va rodar la pel·lícula L'últim samurai.

18:30. Arribem a Dawson Falls (900 metres sobre el nivell del mar), punt d'inici de diferents rutes al voltant de la muntanya. L'aproximació fins aquí ha resultat del tot curiosa: ens hem enfilat gairebé mil metres sense haver conduït per cap carretera amb corbes. Per la suau vessant sud-est del Taranaki, una carretera estreta i ben recta ascendeix progressivament entre els arbres fins arribar al centre de visitants del parc.

Just abans d'arribar a l'aparcament, veiem un cartell que indica la cascada Dawson Falls. Desafiant la pluja, en cinc minuts ens trobem davant d'ella. Després d'uns minuts hipnotitzats davant la caiguda constant d'aigua, retornem a la furgoneta seguint un altre camí, el que comunica amb el centre de visitants.

Una altra cascada neozelandesa: Dawson Falls.

El centre de visitants, com era d'esperar, és tancat. Decidim passar la nit a l'aparcament, on ja hi ha una autocaravana instal·lada, amb l'esperança que demà el dia ens permeti explorar el parc. I és que ja portem quatre dies de mal temps! I som a l'estiu austral!