Dia 25/ Little River - Akaroa - South New Brighton

9:15. Amb les cames massacrades per un munt de picades de sandfly, i amb una bona colla de dofins nadant ja dins el cap de la Sílvia, esmorzem amb tota la calma del món assaborint unes formidables vistes sobre l'Akaroa Harbour (imatge de la dreta).
Ens trobem a la Summit Road, una estreta carretera de muntanya que circumval·la el cor de la península i que, tot i ser més llarga que la SH75, ens regalarà uns quants quilòmetres envoltats de paisatges meravellosos.

Hem recorregut una quinzena de quilòmetres des del càmping fins a trobar l'inici d'aquesta carretera. Ara tenim més de trenta quilòmetres per davant fins al poble d'Akaroa, on hi ha el port que serveix de base a les diferents companyies turístiques que operen per tota la península. 

Akaroa Harbour, el cràter d'un antic volcà avui inundat per les aigües de l'oceà Pacífic.

L'arribada a la península dels primers colons britànics i francesos a mitjan del segle XIX va comportar  l'inici d'una indiscriminada tala d'arbres per convertir l'agricultura i la ramaderia en els dos principals sectors econòmics de la zona.

10:10. La Summit Road.

Panoràmica d'Okains Bay des de la Summit Road.

11:00. Un cop arribem a Akaroa ens dirigim directament cap al port, on ràpidament trobem les instal·lacions de l'empresa Black Cat Cruises.

Mentre jo truco a casa per informar-me de la victòria per 1 a 2 del Barça al Bernabeu (anada dels quarts de final de la Copa), la Sílvia s'incorpora al grup de la sortida de dos quarts de dotze. Després d'uns minuts dins els vestuaris, on els guies els han donat un seguit d'explicacions referents a la sortida, en surt embotida dins un neoprè, amb uns escarpins en una mà i tub i ulleres en l'altra. Està tan contenta que li és igual no haver entès ni la meitat del que li han explicat a dins!

A les dotze en punt embarquem en una petita embarcació i al cap d'una estona ja estem navegant per les aigües de l'Akaroa Harbour en direcció l'oceà.

No és ben bé fins al cap de quaranta minuts que localitzem els primers dofins. Ràpidament, el patró atura els motors i els guies donen l'ordre de tirar-se a l'aigua. Però tot plegat no serveix per a res: els dofins han desaparegut amb la mateixa velocitat com han aparegut fa uns minuts! Quan això passa, la solució és fàcil: tothom a bord i a seguir navegant per la zona fins a trobar-ne alguns de més juganers.

El dofí de Hector és un dels cetacis més petits més petits del món.

El segon intent és el bo! Després de trobar uns quants dofins més amb poques ganes de gresca, topem amb un grup de set o vuit exemplars predisposats a satisfer els desitjos de la colla de turistes que omplim la barca.

Tan bon punt la Sílvia entra a l'aigua, jo em dedico a avisar-la d'on es troben els dofins, i quan algun d'ells es disposa a apropar-se-li.

Durant més de mitja hora els dofins juguen amb la vintena de persones que es troben a l'aigua. A la Sílvia l'experiència li agrada molt: comencen passant-li molt a prop, al·lucina quan n'aconsegueix veure un sota l'aigua i crida d'emoció quan un altre la toca passant a gran velocitat pel seu costat.

Banyant-se amb dofins.

14:30. Arribats a port ens dirigim al centre urbà a la recerca d'un lloc on dinar, i després d'una breu passejada per un petit mercat artesà acabem seient a la terrassa exterior d'un freqüentat fish & chips a primera línia de mar (17'50 dòlars).

Amb l'estómac ple acabem de donar un vol pels assolellats carrers d'Akaroa i fem quatre compres abans de tornar a la furgoneta. Una visita a la benzinera del poble (79 dòlars) posa punt i final a la nostra curta estada a la península de Banks.

Akaroa.

17:30. És hora de fer el trajecte que més ens hauria agradat retardar de tot el viatge: els quilòmetres que ens separen de Christchurch. I és que aquesta ciutat, la més gran de tota l'Illa Sud, representa el punt i final del nostre viatge a les Antípodes.

Agafem la SH75 tot resseguint  la costa de l'Akaroa Harbour fins a Barrys Bay i continuem avançant cap a Little River superant el muntanyós relleu de la península. Just després de passar pel costat del Lake Ellesmere decidim deixar la 75, que continua directa cap a Christchurch, i trencar a la dreta en direcció Lyttleton pel Gebbies Pass. Escollim una ruta més llarga i lenta però amb un paisatge més agraït. 

18:45. Després de 80 quilòmetres arribem al port de Lyttelton.

Sense aturar-nos a Lyttelton seguim les indicacions cap a Christchurch, on arribem ràpidament gràcies al llarg túnel que travessa les muntanyes que separen les dues poblacions. No entrem a la ciutat, continuem per la SH74  i amb l'ajuda dels mapes aconseguim arribar, sense massa problemes, a un càmping (30NZD) situat a la localitat costera de South New Brighton.

Serà la nostra última nit a Nova Zelanda i, tenint en compte que demà volem passar les últimes hores del viatge al centre de la devastada Christchurch, això significa que aquesta tarda-vespre l'hem de dedicar a preparar tot l'equipatge que demà hem de facturar i a deixar en condicions la furgoneta per no tenir problemes a l'hora de tornar-la. Així doncs, se'ns ha girat feina!

Després de la feinada que suposa deixar-ho tot en ordre, què millor que celebrar la fi del viatge amb un bon sopar.
Doncs precisament això és el que farem d'aquí una estona.

Recorregut del vint-i-cinquè dia a les antípodes.

...Dia 24/ Mount Cook - Little River

Dia 26/ South New Brighton - Christchurch>>>