Vint-i-quatrè dia a Nova Zelanda. Per segon dia consecutiu ens despertem a la zona d'acampada que el DOC té habilitada dins el Aoraki/Mount Cook National Park.
Avui abandonem aquest parc i ens desplacem cap a l'est, més concretament cap a la península de Banks. I no podem deixar enrere les muntanyes més altes del país sense un apunt biogràfic de l'alpinista neozelandès més conegut a tot el món: Sir Edmund Hillary.
Hillary, que té l'honor d'aparèixer en una de les cares del bitllet de 5 dòlars neozelandesos, va néixer l'any 1919 a Auckland. Guanyà un lloc preferent en la història de la humanitat quan el 29 de maig de 1953 arribà, juntament amb Tenzing Norgay, al cim més alt del planeta Terra, l'Everest (8.848m), convertint-se així en la primera persona en poder explicar que havia trepitjat el sostre del món. I és que els alpinistes Mallory i Irvine, si ho aconseguiren l'any 1924, mai ho pogueren explicar. Després de tota una vida dedicada al món de l'alpinisme i a la seva fundació d'ajuda al poble xerpa del Nepal, Hillary morí a Auckland l'any 2008 als 88 anys d'edat.
.jpg) |
| Hillary escalà la cara sud del Mount Cook l'any 1948. |
.jpg) |
Com dèiem, avui abandonem aquestes immenses muntanyes per seguir avançant cap a la fi del nostre viatge. Amb el Mount Cook allunyant-se en el retrovisor de la furgoneta, desfem la carretera SH80 fins a connectar amb la SH8 al Lake Pukaki (foto de l'esquerra).
Necessitem mitja hora per recórrer els cinquanta quilòmetres que ens separen del Lake Tekapo. Ens aturem a la població del mateix nom, un lloc que ofereix una bona quantitat de serveis, per informar-nos, a través d'Internet, de les sortides que s'organitzen a Akaroa (península de Banks) per banyar-se amb dofins. Finalment, truquem a la companyia i reservem dues places (211 NZD) per la sortida de demà a les 11:30. Després de donar un volt pel poble, omplim el dipòsit (58 NZD), comprem en un supermercat (30 dòlars més) i sortim en direcció Fairlie i Geraldine.
.jpg) |
| 12:45. Lake Tekapo. |
A mesura que ens allunyem dels Alps, el mercuri del termòmetre es va enfilant i en arribar a Geraldine (a 90 quilòmetres del llac Tekapo) ja ha superat, i de molt, la ratlla dels 30ºC. Avui és el primer dia que podem glorificar el modern sistema d'aire condicionat de la furgoneta, és a dir, les finestretes!
La calor és tan forta que, després de dinar a recer del sol, busquem un parc amb bones ombres per fer una migdiada. El lloc el trobem just al costat de la piscina del poble, on no hauríem dubtat a entrar si no estigués tan "infectada" de nens i nenes.
Després del dolç descans sobre la gespa del parc, ens regalem unes postres en forma de gelat artesà (almenys això és el que ens venen en una botiga d'alimentació del centre) i entrem en una botiga de roba d'on sortim mitja hora més tard ben firats.
.jpg) |
| 15:15. Geraldine. |
Marxem de Geraldine i deu quilòmetres després trobem la SH1, que agafem en direcció nord cap a Christchurch. Després de 80 quilòmetres pràcticament en línia recta i circulant en paral·lel a l'oceà (a uns 25 quilòmetres de distància), girem a la dreta per dirigir-nos a la península de Banks, un paradís natural d'origen volcànic que vist des del cel és un dels llocs més espectaculars de Nova Zelanda:
 |
| Península de Banks. |
Tota l'extensió de terreny situada entre Geraldine i Christchurch és una gran plana regada per les aigües que nombrosos rius baixen de les muntanyes dels Alps. L'única excepció orogràfica d'aquesta zona és precisament la península de Banks, un sistema muntanyós descendent de dos antics volcans: el Lyttelton i l'Akaroa.
I situada just al sud-oest d'aquesta península hi ha la llacuna d'aigua salabrosa anomenada Lake Ellesmere, que podem observar a la nostra dreta mentre ens apropem, a través de la SH75, als primers turons de Banks.
.jpg) |
| 18:10. Quadrícula de massa forestal supervivent d'una de les tales intensives d'arbres que tenen lloc a molts llocs del país. |
S'està fent tard i estem cansats de conduir. Comencem a endinsar-nos a la península tot vorejant el Lake Forsyth i a l'altura de Little River agafem l'Okuti Valley Road seguint uns cartells que indiquen la direcció d'un càmping. Quatre quilòmetres després arribem a l'entrada del Little River Campground, on per 20 dòlars els propietaris ens permeten passar la nit en un indret infectat de sandflies. Ja les trobàvem a faltar!
Ara dutxa, després sopar i a dormir. Demà comença el nostre darrer dia complet a Nova Zelanda; demà la Sílvia té una cita amb uns dofins!
 |
| Recorregut del vint-i-quatrè dia a les antípodes. |
...Dia 23/ Mueller Hut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada