Ens despertem al (poc econòmic) càmping de Hahei i després dels rituals matutins comencem a circular per les tranquil·les carreteres de la península de Coromandel. Ens dirigim al nord, cap a les platges d'Otama i d'Opito. A aquests dos deliciosos enclavaments paradisíacs s'hi accedeix per una malmesa pista (a estones asfaltada) que surt de Kuaotunu, una petita localitat situada quinze quilòmetres al nord de Whitianga.
.jpg) |
| Opito Bay. |
.jpg) |
| Els privilegiats habitatges que gaudeixen de la serenor de l'indret. |
.jpg) |
| Panoràmica sobre Opito Bay des de la carretera a Otama Beach. |
.jpg) |
| Otama Beach. |
.jpg)
Després de no haver pogut gaudir al màxim d'aquests paratges per culpa del temps, continuem rodejant la península per la carretera 25 direcció Coromandel Town.
Per arribar a aquesta població cal superar un port de muntanya farcit de desenes de corbes. El mirador de Maungataururu (fotografia de l'esquerra), és un bon lloc on parar-se per estirar les cames i respirar aire pur una bona estona.
.jpg)
No ens aturem a Coromandel Town, sinó que continuem tres quilòmetres més per la SH25 fins a desviar-nos a l'esquerra per la 309Rd. Aquesta carretera sense asfaltar és una alternativa a la SH25 a l'hora de travessar la península de costa a costa. El preu de l'alternativa: vint-i-un quilòmetres entre muntanyes. Nosaltres però, no ens disposem a recórrer-la en la seva totalitat, només la seguirem poc més de cinc quilometres, fins a les Waiau Falls i un petit bosc de kauris.
Per gaudir dels deu metres d'altura de la cascada només hem de caminar un parell de minuts des d'on aparquem la furgoneta. Ho fem acompanyats d'una família kiwi, tots ells rarament equipats amb botes d'aigua. Quan arribem al salt, comprovem que les botes són, senzillament, per refrescar-se dins el gorg. La temperatura d'avui, tot i que no és especialment baixa, a nosaltres no ens convida gens a tastar l'aigua!
.jpg) |
| Aparença selvàtica dels boscos neozelandesos. |
.jpg)
Mig quilòmetre més amunt, trobem un aparcament habilitat on iniciem un recorregut que en mitja horeta ens permetrà percebre la majestuositat d'una desena de kauris disseminats dins la frondositat del bosc.
El kauri és avui un arbre endèmic de l'illa nord de Nova Zelanda, després que, amb l'arribada dels primers europeus, s'iniciés una tala intensiva destinada a la construcció d'edificis i vaixells.
Dediquem una bona estona a passejar enmig del bosc tot deixant-nos embadalir per l'alçada i el diàmetre d'aquests gegants de la naturalesa. Hem de fer mans i mànigues per aconseguir fotografiar-los sencers!
Un cop finalitzem el recorregut marcat, desfem la pista que ens ha portat fins aquest petit tros de la Nova Zelanda de segles passats i ens aturem en un restaurant especialitzat en musclos situat a l'intersecció amb la SH25, el Coromandel Mussel Kitchen.
 |
| El restaurant és ple i no tenim ganes d'esperar. Comprem uns musclos marinats i un paté de musclos (12NZ$), i amb una amanida dinem d'allò més bé a la furgoneta. Quina delícia! |
.jpg)
Ben dinat ens disposem a acabar de donar la volta a la península. 56 quilòmetres són els que ens separen de Kopu, la població des d'on ahir vam endinsar-nos a la regió de Coromandel.
En un primer moment la carretera remunta petits turons i davalla a precioses valls, però de seguida s'enganxa a la línia de costa tot resseguint infinitat de badies i platges rocoses. Ja tornem a respirar el fresc aire de l'estuari de Thames (Firth of Thames).
El relaxant trajecte només es veu interromput uns instants quan un IVNI (insecte volador no identificat) decideix visitar-nos dins la furgoneta i no se li acut res més que picar la Sílvia, que en aquell moment es troba al volant. Acabem aturats bruscament al mig de la carretera (per sort dins el nostre carril), jo amb un ensurt dels bons i la Sílvia bramant com si l'hagués posseït el dimoni. I és que algun servei més ens havia de fer el vinagre dels musclos marinats!
El relaxant trajecte només es veu interromput uns instants quan un IVNI (insecte volador no identificat) decideix visitar-nos dins la furgoneta i no se li acut res més que picar la Sílvia, que en aquell moment es troba al volant. Acabem aturats bruscament al mig de la carretera (per sort dins el nostre carril), jo amb un ensurt dels bons i la Sílvia bramant com si l'hagués posseït el dimoni. I és que algun servei més ens havia de fer el vinagre dels musclos marinats!
.jpg) |
| El trajecte és preciós. Més ara amb els pohutukawas ben florits! |
Just abans d'arribar a Kopu, a Thames, la ciutat més poblada de Coromandel amb uns 10.000 habitants, tornem a entrar en un supermercat. Aquesta vegada decidim fer la compra (97'15NZ$) en un PAK'nSAVE, on al·lucinem amb la secció dedicada als fruits secs. Els venen a granel, hi ha desenes i desenes de pots amb barreges estranyíssimes i el sistema de compra és semblant al d'una botiga de llaminadures. Abans de passar per caixa però, cal apuntar el codi que apareix al pot dels fruits secs a la bosseta que t'endus.
A Kopu, prenem la SH26 direcció Paeroa, una petita població (tots els pobles de Nova Zelanda són petits, sinó minúsculs) famosa al país per ser el lloc on va néixer l'any 1907 el refresc L&P (Lemon & Paeroa), avui dia en mans de Coca-Cola. Nosaltres l'hem provada i és realment boníssima!
.jpg)
Molt a prop de Paeroa, en direcció a Waihi, hi ha el congost de Karangahake, on dediquem les dues últimes hores de la tarda.
Després de sospesar les diferents opcions que hi ha per visitar la zona, ens inclinem per una senzilla caminada fins les Owharoa Falls tot recorrent una gran part de la Karangahake Gorge Historic Walkway.
.jpg) |
| El pont que permet creuar el Waitawheta River. |
.jpg) |
| L'ample camí, sense gens de desnivell, ressegueix el curs de l'Ohinemuri River per l'antic traçat del ferrocarril que unia Paeaoa i Waihi. |
.jpg) |
| A la gairebé simètrica cascada d'Owharoa hi arribem després d'una plàcida passejada d'una hora. |
.jpg)
La bellesa de la cascada és indubtable. Quan ja en tenim prou de delectar-nos amb la seva visió decidim girar cua i tornar a la furgoneta per anar a caçar un nou càmping on poder descansar i vèncer definitivament el jet lag.
Però qui torna a la furgoneta sóc jo, tot sol i corrent. La Sílvia s'espera a que corri els aproximadament cinc quilòmetres que abans hem recorregut caminant i a que la passi a recollir. La carretera a Waihi és a uns pocs centenars de metres de les Owharoa Falls i prefereix descansar a tornar a desfer el bonic, però monòton, camí d'anada. Dit i fet! En poc més de mitja hora ja estem tots dos dins la furgoneta aproximant-nos a Waihi. Un cop allà, sense massa dificultats, aconseguim trobar l'amagat Waihi Motor Camp, on, per 36NZ$ (20 dòlars menys que ahir!), estarem com uns reis!
 |
| Recorregut del tercer dia a les antípodes. |
...Dia 02/ Gulf Harbour - Hahei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada