>direcció Antípodes: Dia 21/ Kaka Point - Dunedin

Avui ens acomiadem dels Catlins i comencem a dirigir-nos cap al nord en direcció Christchurch, on el proper divendres ens espera el primer dels avions que ens han de tornar a terres catalanes. Així doncs, avui comença una mena de compte enrere, però encara ens queden uns quants dies per seguir descobrint racons d'aquest fantàstic país i poder gaudir d'aquest meravellós estiu austral. Avui, el menú del dia és el següent: la població més important de la regió d'Otago: Dunedin, les inquietants Moeraki Boulders, els pingüins d'Oamaru i quilòmetres de carretera en direcció Mount Cook. Comencem?

9:40. Cent quilòmetres separen Kaka Point de Dunedin. Tot i tractar-se de dos indrets costers, les onades només ens acompanyaran uns pocs quilòmetres sortint de Kaka Point. A la imatge superior, la desolada platja de Molyneux Bay.

11:00. Pel turista, Dunedin no deixa ser la ciutat que es troba situada just al costat de la península d'Otago, un gran paradís natural que serveix com d'hàbitat a moltes espècies de fauna, especialment aus marines. Com que els pingüins no es deixen veure fins al capvespre, de lleons marins ja n'hem vist a cabassos i per observar albatros s'ha de pagar entrada o esperar a la tarda, nosaltres dedicarem el matí a passejar per la ciutat.

L'estació de trens de la ciutat mereix una visita.

Aquesta és l'espectacular façana de l'estació.

13:15. Després d'haver recorregut bona part de la zona comercial de la ciutat, molt animada tot i ser diumenge per cert, i d'haver fet algunes petites compres, decidim buscar un restaurant per dinar. Al restaurant Gaslight, un rissotto i un plat de pasta, les dues eleccions molts encertades, ens costen 43'30 dòlars.

Decidim que el temps per Dunedin ha arribat a la seva fi i que toca continuar amb el pla previst. És per això que sortint de la ciutat emplenem per enèsima vegada el dipòsit de la nostra camper (81'40 NZD).

Des del Mt Cargill (Kapukataumahaka en maorí) s'obtenen unes bones vistes de la península d'Otago, així que en lloc de sortir de Dunedin directament per la SH1, agafem la carretera que s'enfila per aquesta muntanya i que promet uns quants quilòmetres de bones panoràmiques. Pel camí però, com podeu observar a la fotografia superior de la dreta, parem uns instants en un típic barri residencial neozelandès. El que té d'especial aquest barri de Dunedin és que un dels seus carrers, Baldwin St, ostenta el (dubtós) honor de ser el carrer més empinat del món. I el més curiós d'això és la quantitat de gent que atrau aquest fet i la manera que tenen els neozelandesos de treure'n profit econòmic. Qualsevol que passi per allà pot marxar amb una simple postal del carrer, un odiós pongo per regalar al seu pitjor enemic i fins i tot amb un certificat sota el braç que dóna fe davant qui sigui que ell ha estat un pallús més passejant-se per Baldwin St. I atenció corredors!: un dia a l'any teniu l'oportunitat de guanyar la The Baldwin Street Gutbuster!

14:45. La Mount Cargill Road ofereix panoràmiques com aquesta sobre el port i la península d'Otago

15:45. Vuitanta quilòmetres al nord de Dunedin trobem això en una platja. No són closques de tortuga ni pilotes gegants, sinó que es tracta d'unes enormes roques esfèriques anomenades Moeraki Boulders. L'explicació científica (i també la llegendària) d'aquest curiós fenomen geològic la podeu trobar AQUÍ.

Aquestes roques, disseminades per una àrea molt concreta de la platja, es poden observar molt millor quan
baixa la marea i queden totalment a la vista. Són realment espectaculars i no deixen a ningú indiferent.

Algunes roques semblen haver explosionat.

Exerceixen un magnetisme inusual.

Les roques que no conserven la forma esfèrica no sabem si han estat víctimes d'alguna mena de bretolada, o han patit un cert grau més d'erosió que les altres.

Vista general de les Moeraki Boulders.

17:00. Arribem a Oamaru, població famosa per la gran colònia de pingüins blaus que ocupa una antiga cantera de pedra calcària arran de mar, una hora massa tard: les botigues del centre històric han tancat a les quatre. Molt a prop del port, s'alça una preciosa zona d'edificis antics on hi podem trobar llibreries, antiquaris, galeries d'art, mercats d'artesania, etc. Tot i passejar per uns carrers totalment deserts, res ens impedeix trobar-nos submergits en ple segle XIX.

Magatzems i botiga de la The New Zealand Whisky Company.

Oamaru és la ciutat dels pingüins.
Visitar la colònia de pingüins blaus d'Oamaru té un preu que no estem disposats a pagar, així que ens dirigim a la veïna Bushy Beach amb la intenció d'observar algun pingüí d'ull groc.

Un pingüí d'ull groc de 5 dòlars!

19:30. Marxem d'Oamaru decepcionats: cap pingüí blau i dos pingüins d'ull groc que hem pogut localitzar des de molt lluny. Per tenir més sort ens hauríem d'esperar fins més tard, ja que amb la caiguda dels sol els pingüins es deixen veure molt més.

Després de visitar el Countdown del poble (81 dòlars), prenem la SH1 durant vuit quilòmetres per desviar-nos pel Waitaki Valley (SH83) en direcció Omarama. Ens allunyem del mar per anar a trobar, de nou, les muntanyes més altes del país.

20:20. Aquesta carretera tan poc transitada recorre zones primordialment agrícoles.

20:35. Kurow és un dels tranquils pobles que es poden trobar en la ruta de la SH83.

20:45. Un cop hem deixat enrere el Lake Waitaki, ens apareix davant nostra la presa del Lake Aviemore (imatge de l'esquerra), la qual ens permet creuar el riu i vorejar aquest últim embassament per la riba nord.

Com que es comença a fer fosc, decidim que ja és hora de plegar veles i escollim un racó d'aquesta carretera secundària per passar-hi la nit.

Demà arribarem als peus del Mount Cook, el sostre de Nova Zelanda.